4t ESO - Llengua catalana i literatura
Activitat 2.2
El pi viu solitari en un lloc inhòspit, gens acollidor; però, paradoxalment, hi ha una sèrie de circumstàncies que converteixen aquest lloc en un indret privilegiat. Al llarg de les quatre primeres estrofes, el poeta fa una sèrie de contrastos o oposicions que posen en evidència aquesta paradoxa.
a) Relaciona cada vers amb el seu oposat.
1. No guaita per ses fulles la
flor
enamorada
a) el crit sublim escolta de l’àguila marina
b) rep vida i s’alimenta de les amors del cel
c) mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
d) (i li donà) per font la immensa mar
2. No va la
fontanella
ses ombres a besar
a) el crit sublim escolta de l’àguila marina
b) rep vida i s’alimenta de les amors del cel
c) mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
d) (i li donà) per font la immensa mar
3. No canta per ses branques l’
ocell
que encativam
a) el crit sublim escolta de l’àguila marina
b) rep vida i s’alimenta de les amors del cel
c) mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
d) (i li donà) per font la immensa mar
4. Del llim d’aquesta
terra
sa vida no sustenta
a) el crit sublim escolta de l’àguila marina
b) rep vida i s’alimenta de les amors del cel
c) mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
d) (i li donà) per font la immensa mar
b) En general, a quin àmbit pertanyen els elements adversos o desfavorables: a la terra o al cel? I els elements favorables? D’on li prové, a l’arbre, la vida?